divendres, 30 de gener del 2015

Què sabem de les civilitzacions de l'Edat Antiga??????

Avui els nens i nenes de cinquè B hem parlat del que sabem del egipcis, els grecs i el romans. Mireu quantes coses sabem!!!

     QUÈ SABEM?

Els romans feien guerres (Edgar)
 Hi havia una que eren espartans (Izan)
 Els egipcis pensaven que existia la vida eterna (Maria L.)
 L'Imperi romà va caure (Fernando)
 A Roma feien lluites per entretenir al Emperador (Fernando, Alan)
 Escrivien amb unes lletres diferents (Gerard)
 Roma era la capital de l'Imperi romà (Curro)
 Els egipcis momificaven als faraons amb amulets (Joffre, Curro)
 Els egipcis posaven trampes a les piràmides (Anais)
 Els egipcis construïen les piràmides amb pedres (Alba)
 Tutancamon era un déu dels egipcis (Izan)
 A Egipte hi havia molts esclaus (Leire)
 Els egipcis deien llegendes espantar als lladres de joies (Edgar)
 Els egipcis creien en molts déus (Lizzy)
 Els tres tenien una persona o varies com a màxima autoritat (Lizzy)
 Els faraons s'escollien per naixement, els caps grecs per votació i els emperadors per guerra (Alan)
 Les dones egípcies també podien ser faraones (Maria L.)
 Tots tres feien decoracions (Gerard). L'art era important.
 Els egipcis untilitzaven els jerogrifics (Yonfer)
 Els romans feien els números amb lletres (M. Carmen)
 El llatí era la llengua dels romans (Maria V.)
 Els tres tenien armes (Darius)
Els egipcis vivien al voltant del riu NIl (M. Angel).
 Els romans tenien gladiadors que es barallaven entre ells (Joseph)
 Els tres podien navegar d'un lloc a l'altre pel Mar Mediterrani (Alan)
 Al riu Nil es podia navegar (Yonfer)
 Els egipcis feien la tela de lli (Maria L.)
 A cada lloc feien servir plantes diferents (Darius)


dilluns, 26 de gener del 2015

L'Antic Egipte

Avui hem començat a parlar de l'Antic Egipte i estaveu molt intrgigats per les momies!! Us deixo un vídeo en que expliquen com momificaben als faraons amb tota mena de detalls. fa una mica d'impresió! Altres vídeos sobre els déus egipcis i la vida al Nil.

Fem de Botànics

Els de cinquè hem estudiat les plantes i hem provat de classificar les fulles segons la forma, el marge, els nervis...

diumenge, 25 de gener del 2015

S'apropa carnestoltes

Hola nois i noies de cinquè el carnastoltes està apropi i l'apadrinament de lectura de primer també!

He trobat aquest conte del carnestltes i he pensat que seri abonic que l'expliquessiu als fillols, a veure que us sembla? Si us agrada ho podem preparar i segur qu eho fareu molt bé!!


El rei Carnestoltes i la Vella Quaresma

dimecres, 14 de gener del 2015

Plantes amb flor i sense flor

Hola a tots!!! Us deixo l'esquema del tema de les plantes que estem fen entre tots a classe. Si algú no va poder acabar de copiar la part de l'arrel, que aprofiti!

PLANTES SENSE FLOR
  • ·         Estructura senzilla
  • ·         No tenen flors-No fruits- No llavors
  • ·         Es reprodueixen per- ESPORES

Briòfits: MOLSES
  • ·         Plantes més senzilles- No tenen vasos conductors
  • ·         Viuen a zones humides
  • ·         Absorbeixen H2O i les sals minerals per tota la planta
  • ·         Les fulles es diuen fil·loideses fa la fotosíntesi
  • ·         Les espores estan dins de esporòfitss’obren i surten i el vent i l’aigua-- els porta a zones per reproduir-se

Pteriòfits: FALGUERES
  • ·         Plantes més desenvolupades-- Tenen vasos conductors per circular la saba
  • ·         Viuen a zones humides
  • ·         Absorbeixen H2O i les sals minerals per l’arrel que és molt ramificada--Rizoma
  • ·         Les fulles es diuen frondes-- són grans
  • ·         Les espores estan sota les fulles dins dels sorus--cauen a terra-- si el vent i l’aigua les porten a zones fèrtils germinarà una nova planta

  • PLANTES AMB FLOR: Espermatòfits
  • ·         Es reprodueixen per llavors--estan dins dels fruits-- els fruits creixen a partir de les flors-- dins de les flors hi ha l’òvul i si es fecundat hi haurà un fruit.
  • ·         Parts: arrel, tija i fulles


LES ARRELS
  • ·         Fixen la planta a terra
  • ·         Està coberta pels pèls absorbentsà absorbeixen les sals minerals i l’aigua
  • ·         Zona de creixementà es la part per on creix l’arrel
  • ·         Còfiaà cobreix la part final de la zona de creixement
  • ·         Tipus d’arrels: ramificades a partir d’una arrel principal i arrels formades per ramificacions del mateix gruix.

LES TIGES
  • ·         La tija aguanta de peu la planta.
  • ·         Dintre de la tija hi ha els  vasos conductors:

o   Els vasos llenyosos van a les fullesà circula la saba bruta.
o   Els vasos liberals van a la resta de la plantaà circula la saba elaborada.


 ·         Les parts de la tija són:
o   Les branques: son les parts en que es divideix la tija. Aguanten les fulles i les flors.
o   Les gemmes: són bonys a partir de les que creixen branques, fulles o flors. 
  • ·         Tipus de tiges:

o      Tiges herbàcies: són primes i flexibles. Les tenen les herbes (ex: tulipa, trèvol, gespa)
o      Tiges llenyoses: són gruixudes i rígides. Són els troncs dels arbres i els arbustos.
§  Arbres: tenen un tronc que surt de terra i a la copa de es divideix en les branques. (Ex. Arbres: pi, palmera, taronger, pomer, llimoner, alzina.
§  Arbustos: el tronc és curt i les branques surten de la base. (Ex arbustos: romaní, gessamí, ginesta)

LES FULLES
  • ·         Casi totes les plantes fan a la fulla la: fotosíntesi, respiració i transpiració.
  • ·         Les fulles neixen de les gemmes.
  • ·         Les parts de la fulla són:

àLimbe: té revers i anvers, a l’anvers hi ha els estomes
à Pecíol: uneix la fulla a la tija.
àNervis: són els conductes per on va la saba. Dona rigidesa a la fulla.

  • ·         Les fulles es classifiquen per la forma del limbe o la seva vora.
  • ·         Plantes de fulla perenne: poc a poc canvien les fulles, però sempre tenen. Ex: pi
  • ·         Plantes de fulla caduca: canvien les fulles en una època de l’any i es queden sense fins que els hi tornen a sortir en una altra estació de l’any. Ex: pomera

CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES AMB FLOR
Gimnospermes:
·      No tenen fruits
·      Les flors son poc vistoses i la llavor està dintre
·      Ex: el pi, els avets
Angiospermes:
·      La majoria de espermatòfits són angiospermes
·      Formen fruits que protegeixen la llavor
·      Flors vistoses
·      Ex: cirer, pomer, llimoner...

dijous, 1 de gener del 2015

BON ANY 2015!!

La Dolors i la Núria us desitgen un bon any 2015 ple de felicitat!!

Us deixem el vídeo del concert de Nadal de cinquè B. Esperem que us agradi!



L'Edat dels Metalls

Aquí teniu el vídeo de l'Edat dels metalls!! Prepareu bé el control!!